Després d'uns dies de força acivitat, encara que no molt destacable, una mica d'esqui en pista, feina, esqui de fons i una mica d'escalada esportiva. Marxem amb moltes ganes. El Xavier i jo en direcció a Gavernie. No sense abans fer una paradeta en el nostre viatget a la Boca nord del tunel de Bielsa.
Ens quedem enganxats al llit, com casi sempre en el meu cas!!!
Sortim, les cacades sembla que ja estan plenes. Matinar té beneficis, aquest cop no els gaudirem!!!
Lentament ens acostem a la primera via que topa amb el camí, "Du lard et du cochon".Apa per variar ens trobem a companys de feina que estan fent el mandril per la mateixa cascada!!!
-Daaaaaaaniiiiiiii!!!!!
Per allà penja!!! Veient que ell fa la via, ens fem els valents i també ho fem!!! Gel vidriós!!! La via que pensavem que seria senzilla, ens costa més del previst. S'intueix una setmaneta dura!!!
Dani i companya surten per la part esquerra de la via. Nosaltres per no posar-nos a sota passem per la part esquerra. Veient el que triguen a fer el llarg, la nostre ha estat millor opció. Els adelantem i esperem els companys al final de la ruta.
Una estoneta de xerrera i el Xavi i jo marxem, Gavernie ens espera.
(Força gel a totes les vies que varem veure, "La dorada" com sempre força massificada tot i ser un dilluns!!!)
Dimarts 6:00 a.m!!! Ja caminem!!! Travessant el poble a la foscor glaçada del mati!!! El termotre marca 10ºC sota zero!!! La Lluna i les estrelles ens acompanyen!!! Estones amb el frontal, estones amb la claror de la Lluna ens esdinsem al fons de la vall!!!
Al final: el congelador del Pirineu, les cascades de Gavernie!!!
L'ultim tram de l'aproximació es converteix en una carrera, cap dels que ens movem aquella hora es vol quedar sense fer la via escollida. Tenim sort, no som dels més ràpids, però som els primers a arribar a "Fluid Glacial" l'objectiu de la jornada!!!
Comencem la via. Tot va bé!!! És un anar fent de piolet, piolet, crampó, crampó, respirar, piolet, piolet... de tant en tant un cargol al gel per assegurar i així llarg a llarg! Alguns més dificils altres més senzills.
Amb l'arribada de la claror de dia tot es fa més brillant, les fotos surten una mica millors i ens ajuda a seguir escalant, ara els detalls del gel es veuen a més claretat. Passen les hores i comencem a estar petats, els bessons en un determinat moment ja no em fan mal!!! Carai quina sorpresa!!! No tinc clar si és que ara vaig mé tranquil o si estan tan petats que el cos diu no vol sentir més fatiga!!! Per sort ja estem al final de la via!!!
Encara que sembi una animalada és una força normal, i només arriba al primer mur de Gavernie. Això em fa pensar en alguns bons amics que han fet els tres murs en el dia, que fan la via que he fet jo en 1h30min. Ara encara els amiro més!!! Nois felicitats!!! Sou uns cracks!!! Hauré d'entrenar més!!!
Per la tarda/vespre, quan ja estem al cotxe, es posa a nevar...
L'endemà no escalarem, ja tornarem un altre dia que estiguem més forts i que no caiguin purgues per les cascades!!!
Fem camí cap al Coll de Porte Puymorens. Nit tranquila i estelada!!! Els bessons encara em cruixegen! Triem fer una mica d'esqui de muntanya. Son, son, son...
La bateria auxiliar del cotxe està fosa!!! Sense calefacció!!! AAAAAHHHH!!!!
Valents ens vestim i equipem!!! El pic de la Mina ens espera. Botes i esquis nous funcionen a la perfecció, gastar-se la pasta amb material té els seus beneficis.
Fem cim!!! La baixada guapissima!!!
Llàstima ja s'ha acabat!!!
